Malaltia renal crònica en gats

La malaltia renal crònica és un dels problemes més habitual en els nostres gats sènior.

Es tracta de la pèrdua de funció dels ronyons en un període llarg de temps. Quan aquesta pèrdua de funció és greu li diem insuficiència renal.

La funció més important dels ronyons sans és la de filtrar la sang i formar l’orina. D’aquesta manera s’eliminen productes que produeix el cos com a residu del seu metabolisme i que si s’acumulen en sang són tòxics.

Els símptomes que es troben més habitualment són: augment del consum d’aigua i de la producció d’orina, pèrdua de gana, aprimament, vòmits, mal aspecte del pèl, falta d’energia i a mesura que avança es produeix anèmia.

A l’inici de la malaltia aquests símptomes poden ser poc evidents, per això és molt important estar atent als petits canvis  que presenta el nostre gat, ja que a mesura que apareixen més símptomes el pronòstic és molt pitjor.

El diagnòstic de la malaltia renal crònica el fem els teus veterinaris amb un anàlisi de sang i orina, inicialment. El que trobem és un augment en la Creatinina i en la Urea en sang, es tracta de productes del metabolisme normal de les cèl·lules però que els ronyons no poden eliminar amb normalitat. En orina habitualment trobem una disminució de la densitat, senyal que els ronyons no són capaços de concentrar l’orina.

En fases més avançades trobem augment del fòsfor, el potassi, disminució dels glòbuls vermells (anèmia); en orina podem trobar pèrdua de proteïnes, degut a que el ronyó no és capaç de retenir-les; augment de la pressió arterial.

gat ecografia

Altres proves que sovint són necessàries són anàlisi d’orina complerts per descartar que hi hagi infeccions, hemorràgies o cristalls.

També és important realitzar proves d’imatge                 (ecografia,  radiografies..)  per veure la forma dels ronyons, descartar tumors, presència de pedres o altres alteracions que poden ser causes de malaltia renal.

 

Un cop els veterinaris disposem d’aquestes proves podem classificar en quina fase de la malaltia es troba el pacient i ajustar el tractament a les seves necessitats.

El tractament consisteix inicialment en una dieta específica que conté menys fòsfor i menys proteïnes,                       per tal de generar menys residus i que els ronyons puguin treballar més còmodes.

Els gats de vegades rebutgen els canvis en la dieta, de manera que aquests canvis s’han de fer de manera gradual i amb paciència.

Finalment, fins i tot els ggat renalats mes gourmets accepten el canvi.

Altres tractaments necessaris en funció de la fase són vasodilatadors, antihipertensius, quelants per disminuir l’absorció de fòsfor etc… es tracta de tractaments que són crònics i ajudaran a frenar l’evolució de la malaltia.

En els casos més greus es necessita hospitalització i fluïdoteràpia per tal d’ajudar als ronyons a netejar la sang d’aquests productes tòxics.

El pronòstic dels pacients amb malaltia renal crònica pot arribar a ser bo durant anys si es detecta el problema en fases inicials i es segueix el tractament indicat. A mesura que la malaltia està més avançada quan es comença el tractament la resposta és més variable.

 

Per tal de detectar el més aviat possible qualsevol malaltia i millorar el pronòstic és molt important realitzar anàlisi de sang anuals a les nostres mascotes sènior.

 

Share on FacebookShare on Google+